PEDALEANDO, PEDALEANDO POR LA MONTAÑA.

ASI TENIU UN ENLLAÇ DE UN VIDEO DEL SUPER CICLISTA INDURAIN ,TRIATLETA O ALGO AIXI JAJAJAJA.
Quanta feina fa el que no te ganes de fer-la.jajajjaja
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=eLrBvp_lNyY


Espeguen tantes osties ,que baixen de preu es moment el que vulga que sen vaiga en els PANCHOS de ALGEMESI, si voleu que vos donen per davant i per darrere.

EL TIO CABRI FEM LA MILIÇIA

Hola amigos, muy buenas por fin estoy de nuevo por aquí, que ya hacia tiempo, pero estoy mas liado que la soga del ancla.

Subo unas imágenes del Gastador del Coronel, que no de la pasta, no tiene na que ver.

Espero que os guste.

Ya iré colgando mas imágenes.

Un saludo.

Víctor Gallardo.

Alías (CABRI)

ANAR EN BICI O ESMORSAR?

E ahi el dilema , molt de'anar en bici pero el motiu es esmorsar, molt de exercissi pero es anar-se de farra, si les dones ho saberen tot o quasi tot altra cossa ens cantaria o ens se cauria el monyo.jajajaja.

I ara es fica a correr com FORREST GUMP, MARATONS la escusa perfecta per anar-sen de farra amb els amics, fa bici i correr. "Pillin" menys fer esport i a vore quan et pagues a tots un esmorsar en eixos llocs on vas a fer esport.

EM DIGUE QUE ERA LA MARATON DE BENIDORM, ENCARA QUE PAREIX LA DE PARIS O LA DE LONDRES PER ELS LLETREROS.

INVESTIGAT PER EL C.S.I. ALFAFAR

BICI A LA RIBERA DEL XUQUER.

  Hi ha gent que te la trobes tots els dies i altres que tens que fer oposicions al estat per vorer-lo, i ahi es on entra el meu cosi ALFREDO, ja que el mamelló se li va ocurrir ficar-se a viure a ALGEMESI, el fugitiu ja ha donat la cara i no em crec que no sapi ficar res al blog, ja que ell porta el blog de bicis que hi ha enllaçada , al nostre blog.

 A mi em pareix que ciclista no te massa pinta, ja que tots sabeu que el cicliste i els esmorssar van de la ma" DOPAJE", ja que als bars hi ha de tot menys esport. 

   Ja ens queden pocs per que ixquen a les fotos i deguem de fer que es retraten, ja que solem eixir de lo mès guays.

 Algu ma dit que aquestes fotos son de pegua ja que no hi ha rius tan nets a VALENÇIA.

JUANJO " EL VALENTINO"

XE sempre hi ha gent que destaca per alguna cosa, i ahi tenim al nostre amic JUANJO donat-se unes voltetes amb els seus colegues de club, no se sap mai si de vegada en quan haguera agafat mès la motoo que la bici, ja que la bici la deixa alça per agotament. Jo tinc la experiencia que varem tindre un accident per mirar una tia que estaba ven bona a la avendida de la ALBUFERA,.
Ten recordes o no?.
Lo millor de tot es que no ens passa res, i si no que s'enrecoren els SUPERMANS DE " ALFREDO I JUAN CARLOS" a la derbi variant, a mi per excess de velocittat mai m'agueren parrat els de la guardia civil , ja que a la MOBILA no vaig poder trucarla.
Com mola recordar aquells viatges a la discoteca en moto, a la plaja i altres llocs, lo bonic es que ara pugam fer-ho xarrant i fen-se unes cerveçes.

A l'altra et fiques nùmero a la moto, o es que ta caigut de la velocitat que portABES..

DESPUES DEL BUEN YANTAR.......... ¡TOCA ASCURAR!

Despres del bon menjar,  ens toca escurar.

Pero aixo es lo de menys, lo de mes es la festa que se montem mentres escurem perque mes d'algu eix mullat; llástima que ens prohibiren la poalá, pero me pareix que estes festes FARA MOLTA CALOR, SOBRE TOT DESPRES DE DINAR............

LA RUBIA I EL CAVA.

Moltes vegades no veus a un amic en anys, i el mateix dia entroves a dos als que no veies feia temps, a JUANJO i a la RUBIA, u per altre la casa per agranar, ja ens em ficat en contacte amb els dos i lo millor es que ja estan colaborant com bons amics en el projecte virtual que ens porta per açì, aquesta entrada esta encaminada a felicitar a el nostre amic JOSE JA QUE EL DIJOUS FEIA 41 TACOS.
Lo millor va ser que al principi del sopar en la" tertulia "es va palar de quasi tot i el ANDRES no estava d'acord amb ningú i de res, li va donar a tots que si al PIMENTÒ, que si a la GORDA, que si al GUAY, al PORQUET, no queda ningùú amb el coll subjectat ,lo millor va ser quan JOSÈ va dir que feia anys , i ANDRES el felicita per que anava a ser pare, jo i quasi tots es pijavem ja que en el fragor de la batalla s'escoltaven moltes cosses, ja que els mal enteços son això.
Jose va dir que estava jove, encara no havia passat un minut ARCE, li demana el ordenador al xic del bar, i varem vore lo que se havia publicat al bloc ja feia temps.
MARE MEUA,VA DIR ARA SI QUE TINC 41 ANYS.
El temps no passa en balde la majoria d'els nostres fills ja ens donen dos "osties dia si i altre també", i ja ens passen d'altura a alguns, lo millor es poder de quan en quan riures amb el amics veient les fotos que fiquem i açí es on demanem la vostra colaboracciò ja que si no no es podríem vore fent les acampades , o de militronxos, o fent el ACA" CAVALL".
Felicitats a tots, i ara ja hi han dos més enganxats al projecte, i per a Juanjo" VALENTINO ROSSI", dels amics li reserve un altre espai, ja que tots tinguen el seu propi lloc.
GRACIES PER RECORDAR VELLS MOMENT I GRANS RECORDS.
LO MILLOR SEMPRE ESTA PER VINDRE.

TONETI IL JOYERO!!!!!!

   Qui no es recorda, com la colla en la que venia TONI, es fusiona amb la nostra( EL CABRI, FELIPE,IRANZOS I CAMOTOS, I PERQUE NO JOSE ENRIQUE D.E.P.), a la gent mai li em dit que si o que no, el que ha volgut sa quedat, i el especimen aquest en conjunt amb el cabri, donaren la talla per quedarse.

  Esta massa implicat al negoci per ficar alguna que altra foto, pero sempre hi han "refills" que en tenen teues, i poden ficarles com jo estic ficant-les ara, sino fora per sisco aquestes fotos tampoc estarien asi. Un altre com SISCO" com entra a la colla", pero que gran que ets per quedarte, GRAN EN LO FIGURAT.

   El que no fique ninguna foto no esta a expenses de que altre les fique.

  Ja que aquesta entrada es per TONI, podria contar com conegue a la "RUBIA" de la foto , a unes festes de SEDAVI, i com amb 4 amics borratjos, li pogue fer cas. JAJAJA.

   Bé TONETI, això ja ho contarem amb permis de la teua dona, i a vore si fiques alguna que altra foto ,ja que en  aquestes de les camises son  de delicte.jajaja

VAYA CARETES

Desde luego vaya caretes.

El Retor vol muñir a la Vaca, la Vaca s'agarra a Robin Hood massa prop d'on l'esquena perd el nom, Robin Hood li tira ma a la mamella a la Faraona de Egipte, la Faraona de Egipte li tira ma al paquet a Robin Hood, el Policia li enseña la porra a la Faraona de Egipte, no se veu pero el Zorro fa manetes amb el Policia al mateix temps que tapa amb la capa per la part de d'arrere a Nerón, Nerón mostra rostro impasible amb el tabaquet que porta a la ma (a saber lo que li esta fent el Zorro.

Bueno, lo cert es que ja anabem un Poc contents i eixa nit se pasarem tres pobles.

P.D.: Les mamelles de la Faraona de Egipte eren de relleno i se de lo que parle perque jo soc Robin Hood.

PARIS VAL UNA MISA!

DEL TREMOLAR AL PALMAR,

PASSANT PER PARIS I MILAN,

LO IMPORTANT NOS ES ANAR,

SI NO TORNAR.

QUANT TOT S'ACABE,

QUEDARAN MOLTES COSSES,

LO MILLOR SERÀ,

L'AMISTAT QUE QUEDARA.

JA HO DIGUE UN FILOSOS TORRENTI,

QUE VOS LA PIQUE UN TAULADI,

O ERA U DE BENIPARRELL,

QUE HO FAÇA UN ESTORNELL.

JUGANT AL TRUC,

O A LA TABA,

LO MÉS BO ES UN ENTREPÀ,

DE COL I FABA.

UN BOCATÀ,

UNA COPETA,

QUE BO ,

I QUINA FESTA.

D'ALFAFAR AL PALMAR,
BENIPARREL O PAIPORTA,
QUE MES DONA,
SI LA FESTA SONA.

Que més dona que a PARIS, els del MADRID ens donarén més que les anacoretes. La marxa que porta el nostre equip jugaran en camp de terra. Ens deu de donar igual ja que al barracó el futbol xapas ens pot donar alegries. Gracies a tots.

Recuperant tots els millors moments que entre tots hem penchat en el nostre bloc i esperant que cada begada els faxa mes gran un abras per a tots.

D'ACI AL CEL!

Un dia va dir Bartual.
¿ Quant es morim hi haurà açò en el cel ?.
Quins all i pebres ens feíem en la secadora de Riola, encara que la verdadera raò era la de estar tots aquells que pogueren xunts. Ficant aquesta foto de Andrès es podrà veure que les bones costums no es perden ( desprès no para de queixar-se GONSOR, i es que la cabra sempre tira al monte ). Jo la veritat sempre siga dita, diré que cuina de puta mare, o si no parla mal del cavall i a veure quant ho vens.
Qui no diria que darrere de un fogo, hi ha un cuiner bo, encara que lo millor de la festa de vegades no es el dinar en si, si no que lo millor es reunir-se els amics, i sobretot les sobretaules. Eixes partides al truc deuen de ser un referent de esport, ja que el alçament de vidre en barra fixa, deuria de ser esport olimpic.

FENT MEMORIA A LES NOSTRES TRADIÇIONS

Les nostres tradiçions sera algo que ningu mai mos podrà furtar. Per example menjar una bona paella amb els amics al barracó ò en consevol lloc, un bon all i pebre fet amb anguiles i si son de l'albufera millor, una partida de truc en el barracò, al xalet d'algùn amic, al bar rodetxat d'amics amb exaltasiò quan tires la falta o un retruc (no saben lo qu'es perden els que xuguen al mus). El sopar a la fresca en la porta del carrer, el catxirulo en pascua, els petardos, la traca, les falles............ Jo m'anrecorde quan era xicotet de les partides de raspall al carrer ó partides de galotxa, eixe joc de pilota que es nostre i qu'es xugaba al mateix carrer, tan valençià com la tenca de l'albufera, i en poblaçions com Albaida, Borbotó, Godelleta, Montserrat, Genoves, Adzeneta.... estes poblaçions no tan propreres de "La Capi" que son les que sutgeten les tradiçions mes fermament. Per això vos tinc que dir, amics meus, que me sentics molt orgullos d'el meu fill, tenim un pilotari al barracó, no el tinc a ma casa, el tenim al barracó perque me negue a no compartir una tradiçio tan valençiana con aquesta, me negue a ser egoista i guardarmeu per a mi, per aixo bull compartiro amb vosaltres, ELS MEUS AMICS.

Lo que a nosaltres tampoc mos podràn furtar serà les nostres tradiçions internes de la pinya, ò de la penya?. Lo que se es que esta penya es una pinya, que a la matina refresca, que te la pique un taulai, que Willy cante la canço de los batusis entran en el bar, qu'es peguem la primera orellada d'el any, que quant s'olblidem d'um amic a la discoteca escoltem una frenada a la carretera y posterioment una veu que diu ¡¡¡¡¡¡FILLS DE PUUUUUTEEEESSSSSSSSSSS!!!!!!, que acabem amb el Marie Brizart del bar d'un poble estant d'acampada, que siguen les dues de la matinada i que dos amics estiguen a la plaça xugant el campionat de truc mes borratxos quèl tio Tonet, que golpexem la barra del barracò amb el gots de xupitos de tequila...........................

Sols una reflexiò: ABRASEMSE MOLT FORT A LO NOSTRE I NO DEIXEMO PEDRER. LO NOSTRE SEMPRE SERA NOSTRE I NO TENIM QUE OLVIDARO.

VELLS RECORDS ,BONS AMICS.

Si no fora per els amics que seriem, la qualitat deu primar per davant de la quantitat, i aixó es lo que jo pense de vosaltres, si no fora per SISCO, que em fe les fotos i me les deixa per a fer açò, no seria possible que ho tinguerem. Ma donat conter que aquesta proposta que estem fent es positiva, ja que les fotos en els calaixos no serveixen per a res, ja que encara portarien agafat pols, dins de un armari o dins d'una borsa.

VELLS AMICS, BONS RECORDS. SEGUIM PER AQUEST CAMI, JA QUE ES EL BÓ.

El ambrú que tornà y se beguè tot el whisky del barracò

ELS NANOS, pero que ja son mes alts que nosaltres

A LA MATINA REFRESCA.

A quest titol esta super explotat a la nostra penya, ja que si ens recordeu va ser el refernt musical a moltes nits, ja que quan el personal derrotat per la festa volia dormir, quasi sempre hi habien alguns que no ens deixaben dormir.

HI han fotos deixades per SERGI a la caseta i altres a REQUENA, fetes als anys 92-93, la primera la deixa JUAN CARLOS, no se quin any es.

Val més una imatge que mil paraules, i aixo esta ben descrit a aquestes fotos, espere que gaudiu d'elles.

El día que más alto voló mi amigo en 4x4

POC A POC, UN POC MES GRAN

El dia que mas alto llegue en 4 ruedas sin tocar el suelo

Hola amigos, aquí pongo unas fotos de cuando me compre el Todoterreno y nos fuimos mi buen amigo Tino y yo a Albarracin que lo pasamos de lujo, solo nos fallo la Casa Rural que alquilamos, que parecía mas una cuadra que otra cosa, la lástima que no tengo fotos de la casa pero aquí pongo otra con el coche y el barro. Lo pasamos de lujo, el primer día nos pegamos una cena en Albarracín que nos chupábamos los dedos, y el último día en Peracense vimos un castillo y luego nos pegamos una comida también de lujo, que por cierto el pueblo tiene 2 calles, y fuimos al único restaurante que había, y no os podéis imaginar lo bien que nos sirvieron con platos modernos de estos que son cuadrados, si de eso que tienen forma que solo te ponen en el monte picayo, y comimos de P.M. Y luego para volver o veas cómo estaban los coches llevábamos barro hasta en el techo del coche, en definitiva lo pasamos genial aquel fin de semana.

P.D.: Por cierto Tino te acuerdas cuando fuimos a Cocentaina y le dijiste al que me vendió el coche, que cuando vendiera el BMW te lo dijera, pues me ha llamado que lo vende el X5, por 24.ooo €, por si acaso.

La foto que me hace Tino desde el coche fue un poco antes de un pequeño percance que tuvimos íbamos por un camino de tierra y de repente se acaba el camino y empieza el otro mas hacia la derecha y pegue un volantazo y se fue el coche de atrás y cuando me di cuenta estaba el coche en el aire volando, y a todo esto la mujer que estaba preñada, que susto, y todo fue y gracias, que era un llano, resulta que había una pequeña acequia que mas que acequia era un reguero, y al entrar allí me lanzo por el aire, y cuando caímos otra vez al suelo nos bajamos, del coche temblando, y luego ya en frio, bueno más bien templado, cuando se pasaba un poco el temblor y la mujer de chillarme, que si estaba loco, que si perdíamos al bebe, después de lo que nos había costado que viniera, bueno ya os podéis imaginar, me tire al suelo haber si al coche le había pasado algo, ya que el coche al caer lo más normal es que hubiera dado el carter o algo en el suelo, porque yo cuando caímos no hoy ningún golpe, pero claro con el susto y los nervios, pues la verdad que no sabes y oyes o no oyes, y no tenía nada gracias a Dios, recuerdo, que Rubén dijo anda esto sí que es 4x4, jeje, si pero jeje ahora.

Y esta foto es de una escapada de tantas que hicimos a Gudar a comernos un cochinillo de esos que hacen allí tan buenos, que haber cuando lo repetimos que ya hace tiempo que no vamos,que ya huele.

A ver si encuentro más fotos y las iré colgando.

Por cierto la página Web que ha puesto el tío Willy en el blog la he hecho yo, por si queréis verla.

Y gracias al buen amigo Willy por hacer este blog para nosotros, a ver si nos vamos animando a ir colgando fotos, que son muy buenos recuerdos.

Chao amigos.

Saludos.

Víctor Gallardo

(Alías Cabrí).