lunes, 29 de diciembre de 2008

NOSTALGIA COMPARTIDA!


Primer dia del començament d'un projecte, que no sabem ven bè on arribara. Quan la gent no te feina se la busca,per primera vegada jo tinc vacançes al hivern"WILLY", i com dic em busqui la feina de esmorçar en 2 amics, gran amics per mi" SERGI I SISCO", tanto monta-monta tanto.
Tambè JR, com no estaba treballant i el varem molestar, i gracies al seu ordinador i a les ocurrencies de tots varem decidir que fariem i dedicariem un "BLOG", als amics i al barracò, no se si algun barracò de alfafar te blog, nosaltre si i este podria ser un punt d'inflexiò en les relacions personals de tots.
Espere que la gent colabore i aporte el seu granet de sorra, ja que aquest lloc es de tots, no tan sols dels que em tingut la idea, ni del que vos escriu en aquestos moments.

4 comentarios:

  1. Espere que siga el inici, de algo millor va per tots vosaltres .EL TIO WILLY

    ResponderEliminar
  2. Es molt complicat lo que nosaltres em aconsegit, en cara que la gent no huaprecie 20 anys chuns fent pinya com molt ve diu WILLY no es res facil de aconsegir , em incorporat a les nostres dones cada una de una mare i un pare diferen i com no cadascuna en el seu caracterrrrr. Pero açi estem per a incorporar als nostres fills. Lo mes important de tot es conservar la fe perque de l´esglesia nosaltres domes podem agafar que com ve diu el retor lo que el BARRACÓ a unit que no eu desunisquen les dones ni els fills de tots aquells fundaors daquesta penya.Fent barracó.Miquel

    ResponderEliminar
  3. SOM ELS MILLORS Y ASO DURARA TOTA LA VIDA ¡¡¡COLLONS!!!, HASTA QUE L'ASPICHEM ME CAGUE EN LA PUT....(el ultim, que se quede amb el barracó y que tots el anys per festes es bega un GIN-TONIC per cada uno de nosoltres que no estiga en cos, pero si estará en alma).
    No me pose nostalgic perque YO NO TINC FE, YO TINC LA CERTEÇA DE QUE SEREM AMICS HASTA EL FINAL DELS FINALS. Tino.

    ResponderEliminar
  4. Hola a tots i un abraç molt fort. Tinc unes quantes fotos que el vostre amic Willy possara depres de escanetxarles, no es que tinga moltes pero les poques que tinc, tenen un valor incalculable, lo que supose que a vosatros vos pasara lo mateix en les vostres. Ara que deberes vos dic, que les verdaderes les tinc dins de mi, en els records tant bons que he passat i espere pasar per molts anys. I per a finaliçar esta primera entrada, vaig a compartir una reflexio per al que vuiga dexir estes paraules " COM DIGUE UN FILOSOF TORRENTI, QUE VOS LA PIQUE UN TAULAI "

    ResponderEliminar